Llegeixo el següent titular al diari digital
LaMalla.net:"Els usuaris dels mitjans demanen una assignatura obligatòria sobre comunicació audiovisual". Confeso que la primera reacció és la de pensar que ja està bé d´enredar amb la creació de noves assignatures, que si educació per a la ciutadania, que si educació vial, que si educació sexual, que si educació en hàbits nutricionals. que si comunicació audiovisual... I per què no sobre documentació digital? O sobre serveis d´informació i documentació? O sobre serveis i productes bancaris?
Crec que no sóc l´únic docent a qui no li fa gràcia la facilitat amb què s´atribueix genèricament a l´escola (i per extensió als que hi treballem) qualsevol problema presumptament nou que es detecta (accidents de trànsit, el
botellón, interrupcions d´embarassos, anorèxies, etc.), com si l´escola fos responsable de tot. L´escola és molt important, però no només s´educa a l´escola i, en tot cas, no es pot sobresaturar de demandes a l´escola. Cal situar cada problema en el seu context i establir unes prioritats perquè no podem abastar-ho tot.
Però tornant a
l´article de LaMalla.net, el titular i el text de la notícia més que informar desinformen. I és que si llegim el
manifest del
Fòrum d'entitats de persones usuàries dels mitjans audiovisuals aquest no demana com diu el text de la notícia "
que els centres de secundària ofereixin de forma obligatòria una assignatura específica sobre comunicació audiovisual als nivells d´educació infantil i primària, dels 3 als 12 anys" (cosa impossible, d´altra banda!) sinó que demana que s´incloguin continguts d´educació audiovisual i multimèdia en determinades assignatures tant de primària com de secundària. Entenc que es tractaria més aviat de fer servir els materials audiovisuals i multimèdia de manera critica en les diferents àrees del currículum, cosa més raonable que inventar-se una assignatura nova. D´igual manera, mai se m´acudiria proposar la creació d´una assignatura sobre biblioteques, sinó que més aviat suggeriria que s´utilitzés efectivament la biblioteca com a eina de treball per a totes les àrees del currículum. D´altra banda, el manifest també demana l´oferta obligatòria en totes les etapes de l´educació secundària (vol dir ESO i Batxillerat?) d´una
assignatura optativa sobre comunicació audiovisual i multimèdia. Més enllà de la viabilitat o conveniència d´aquesta proposta, queda palès que si volem informar-nos sobre qualsevol tema hem de consultar les fonts d´informació originals, perquè malauradament de vegades fins i tot els periodistes (que tots recordem com a estudiants competents en el seu pas per secundària) contribueixen a la confusió en què vivim immersos per la saturació d´informacions i desinformacions característica de l´època en què vivim.
