Una altra revolució de la tecnologia?

Llegeixo a la selecció setmanal de notícies de The New York Times que cada setmana ens presenta el diari El País el següent titular: "La alta tecnología revoluciona el mundo de la chuleta en la universidad". La notícia, que ocupa mitja plana a cinc columnes, vé acompanyada de la fotografia de Richard Craig, un professor de Periodisme y Comunicació de Masses a la Universitat Estatal de San José que "sorprendió a estudiantes de periodismo usando el corrector de textos en un examen de ortografía". Curiós mèrit com per sortir en un diari de tanta difusió , no? O potser el mèrit és fer-nos saber la, segons ell mateix, "forma diabólicamente sencilla de enfrentarse al asunto" (s´entén que aconseguir que els alumnes no facin trampa) consistent a posar les taules de les aules de forma que els alumnes li donin l´esquena i així ell poder veure la pantalla dels seus portàtils. Conec desenes de professors que ens podrien explicar experiències més interessants en relació a les maneres de copiar als exàmens i que, sobretot, ens podrien aportar idees més interessants per intentar evitar-ho. Modestament m´atreveixo a suggerir que els exàmens d´ortografia, si s´han de fer en un ordinador, que aquest no sigui el portàtil de l´alumne, sinó un ordinador on no hi hagi instal·lat cap corrector ortogràfic. És més, què tal si s´escriu a mà? Atenta això contra el progrés? És senyal d´una posició immobilista i contrària a les noves tecnologies? O no és més que un símptoma de racionalitat i sentit comú? O és que exigir que els alumnes escriguin a mà amb una lletra llegible és quelcom antiquat i sense sentit? O potser una manera innecessària d´estressar els alumnes? Sobre el fet d´escriure a mà l´article explica que un estudiant universitari de tercer any declara: "Es un rollo (...) Mi caligrafía es pésima (...) Siempre que tengo que escribir en un cuaderno me duele la mano y no escribo igual de rápido". Serà qüestió d´evitar demandes judicials per lesions a la mà?