Reptes de l´alfabetització mediàtica o de l´alfabetització informacional?

Llegeixo al suplement d´educació d´El País aparegut ahir, sota el titular "Retos de la alfabetización mediática", que "Los niños y los jóvenes deben poder filtrar la avalancha de información que circula por múltiples vías. Y esto incluye tanto a Internet, el teléfono móvil y los videojuegos, como la televisión, la prensa escrita o el cine (...) ahora se habla de "alfabetización mediática", el nuevo paradigma global de la educación". No seria més apropiat parlar d´alfabetització informacional? És a dir, no és més apropiat centrar-nos en l´essencial -la informació- i no pas tant als camins pels quals ens arriba? No és inadequat posar en un mateix nivell del discurs Internet (una eina tecnològica que ens permet, entre d´altres coses, consumir premsa, ràdio, televisió o cinema) o el telefon mòbil (que va pel mateix camí) amb els mitjans de comunicació de masses tradicionals? Ara per ara respondria afirmativament a totes aquestes preguntes.
A més a més, per quina raó l´escola s´ha de plantejar la missió d´educar en el consum crític dels videojocs, com sembla donar a entendre el reportatge? És que ha fet el mateix respecte als jocs de taula, o respecte als jocs de rol? No és una responsabilitat dels pares o tutors dels joves? En el text del reportatge, el professor de la UAB José Manuel Pérez Tornero explica que per evitar l´allunyament entre el que passa a dins i a fora de l´escola, pot anar bé recordar que "para poder comunicarte con tu hijo o con tu alumno, hay que empezar por ver los mismos programas que ven ellos, por consumir lo que ellos consumen. Si no, la mediación educativa no es posible". En la meva opinió seria més addient dir que no cal (només faltaria!) que pares o tutors veiem exactament els mateixos programes o consumim els mateixos productes, sinó que més aviat cal que ens interessem per conèixer què veuen i què consumeixen els nostres fills i que assumim que som els principals responsables de la seva educació. Per tant no hem de tenir por a prohibir-los determinats programes o productes de consum que considerem inadequats. Hem d´exercir com a pares amb totes les conseqüències, tot i que de vegades això comporti conflictes amb els nostres fills que, en tot cas, són inherents a les relacions entre pares i fills. Vist així, més que una bona formació pels docents en alfabetització mediàtica, no seria més indicada una bona formació adreçada als pares?