Alfabetització informacional (ALFIN) en l´educació secundària

Democràcia, llibertat i control de continguts a Internet

2006-06-21T20:15:00.000+02:00

Llegeixo al diari El País d´ahir que Wikipedia ha decidit impedir l´edició d´alguns articles conflictius (Cuba, Drets Humans a la Xina, George Bush, etc.)als usuaris anònims que no portin un determinat temps registrats a la comunitat. Ho fa per evitar que es publiquin malintencionadament informacions falses o que no vénen al cas, com sembla que s´ha detectat que passa. Per a alguns aquesta censura és contrària a l´esperit democràtic del projecte, però el fundador de Wikipedia, Jimmy Wales, diu que és una decisió temporal per garantir la qualitat, peró que no altera l´ideal democràtic. No puc evitar que em vinguin al cap les següents preguntes: És democràtic permetre que es publiquin informacions falses i esperar que el temps les posi en evidència? No és ingenu creure que els editors voluntaris no actuaran de mala fe? I com a possible resposta a la pregunta tinc els següents fragment del llibre Internet ¿Y después? Una teoría crítica de los nuevos medios de comunicación , de Dominique Wolton, que no m´ha resultat fàcil de llegir però que inclou punts de vista interessants com els que reprodueixo:

"un acceso directo a la información, tanto para el abastecimiento como para la utilización, sin control y sin intermediario, no constituye un progreso para la democracia sino, al contrario, una regresión y una amenaza. No hay una relación entre acceso directo y democracia. La democracia está, por el contrario, vinculada a la existencia de intermediarios de calidad (...) Si queremos salvar la libertad de información es necesario admitir lo antes posible que, en un universo saturado de informaciones, precisamente la información debe ser protegida, filtrada por intermediarios que garanticen este ideal" (pág.121)

Més endavant enraona sobre la importància cabdal de professors i documentalistes com a intermediaris, però això potser ho comenti en una altra nota.

El panfleto antipedagógico. Una visió més que crítica sobre el sistema educatiu espanyol

2006-06-13T23:28:00.000+02:00

A la secció La Contra del diari La Vanguardia del passat 16 de maig vaig poder llegir una entrevista de Lluís Amiguet a Ricardo Moreno Castillo, autor del llibre Panfleto antipedagógico, editat per l´Editorial Leqtor, que ha tingut un considerable ressò mediàtic.
Ricardo Moreno Castillo no és un de tants i tants experts que escriuen i escriuen sobre el sistema educatiu sense haver trepitjat un aula. És professor de l´institut Gregorio Marañón de Madrid, i també és professor associat de la Facultat de Matemàtiques de la Complutense de Madrid. Per tant, sap de què parla. Les seves opinions sobre l´actual sistema educatiu són molt crítiques i les expressa amb contundència. Una bona mostra són les frases que vaig anotar de l´entrevista:
"La educación igualitaria es injusta (...) penaliza a los alumnos que quieren estudiar y tampoco consigue que los que no quieren aprender aprendan".
"Nuestro sistema educativo fracasa no porque a algunos estudiantes les cueste más aprender, sino porque a unos cuantos no les da la gana estudiar"
"la buena voluntad no es suficiente. Sólo es suficiente el éxito. ¿Qué le pide usted a su médico? ¿Que le cure, o se conforma con que lo intente?"

M´agrada especialment que l´autor planteja les seves idees d´una manera crua i directa, sense embuts. Crec que fan falta més veus com la seva que plantegin a l´opinió pública el punt de vista de moltes persones respecte al nostre sistema educatiu. Els veritables problemes de l´educació en aquest país no són si fem cinc o sis hores de classe a primària, o si comencem el curs el 12 o el 15 de setembre i l´acabem abans o després de Sant Joan. Els problemes de debò, que haurien de formar part del debat públic, són del tipus que planteja en Ricardo Moreno Castillo. I és que un primer requisit per intentar millorar l´educació és formular clarament els seus problemes. Crec haver-li llegit a en Jorge Wagensberg que la història de la ciència és la història de les bones preguntes. És a dir, plantejar-se bones preguntes és la base del progrés del coneixement científic. D´igual manera, plantejar-se els veritables problemes de l´educació ha de ser el pas previ a una possible millora d´aquesta. No sé si el professor Moreno Castillo coneix les solucions tan bé com els problemes, ni si jo estaria d´acord amb ell respecte d´aquestes, però sí crec que l´hem de reconèixer el fet de formular de forma tan clara molts problemes de l´educació.

Per cert, el professor Moreno Castillo manté el blog Panfleto antipedagógico. Un alegato contra el actual sistema educativo español, que en certa manera dona continuïtat al llibre i s´enriqueix de les aportacions dels seus lectors.

Reptes de l´alfabetització mediàtica o de l´alfabetització informacional?

2006-06-13T19:44:00.000+02:00

Llegeixo al suplement d´educació d´El País aparegut ahir, sota el titular "Retos de la alfabetización mediática", que "Los niños y los jóvenes deben poder filtrar la avalancha de información que circula por múltiples vías. Y esto incluye tanto a Internet, el teléfono móvil y los videojuegos, como la televisión, la prensa escrita o el cine (...) ahora se habla de "alfabetización mediática", el nuevo paradigma global de la educación". No seria més apropiat parlar d´alfabetització informacional? És a dir, no és més apropiat centrar-nos en l´essencial -la informació- i no pas tant als camins pels quals ens arriba? No és inadequat posar en un mateix nivell del discurs Internet (una eina tecnològica que ens permet, entre d´altres coses, consumir premsa, ràdio, televisió o cinema) o el telefon mòbil (que va pel mateix camí) amb els mitjans de comunicació de masses tradicionals? Ara per ara respondria afirmativament a totes aquestes preguntes.
A més a més, per quina raó l´escola s´ha de plantejar la missió d´educar en el consum crític dels videojocs, com sembla donar a entendre el reportatge? És que ha fet el mateix respecte als jocs de taula, o respecte als jocs de rol? No és una responsabilitat dels pares o tutors dels joves? En el text del reportatge, el professor de la UAB José Manuel Pérez Tornero explica que per evitar l´allunyament entre el que passa a dins i a fora de l´escola, pot anar bé recordar que "para poder comunicarte con tu hijo o con tu alumno, hay que empezar por ver los mismos programas que ven ellos, por consumir lo que ellos consumen. Si no, la mediación educativa no es posible". En la meva opinió seria més addient dir que no cal (només faltaria!) que pares o tutors veiem exactament els mateixos programes o consumim els mateixos productes, sinó que més aviat cal que ens interessem per conèixer què veuen i què consumeixen els nostres fills i que assumim que som els principals responsables de la seva educació. Per tant no hem de tenir por a prohibir-los determinats programes o productes de consum que considerem inadequats. Hem d´exercir com a pares amb totes les conseqüències, tot i que de vegades això comporti conflictes amb els nostres fills que, en tot cas, són inherents a les relacions entre pares i fills. Vist així, més que una bona formació pels docents en alfabetització mediàtica, no seria més indicada una bona formació adreçada als pares?

Una altra revolució de la tecnologia?

2006-06-01T20:13:00.000+02:00

Llegeixo a la selecció setmanal de notícies de The New York Times que cada setmana ens presenta el diari El País el següent titular: "La alta tecnología revoluciona el mundo de la chuleta en la universidad". La notícia, que ocupa mitja plana a cinc columnes, vé acompanyada de la fotografia de Richard Craig, un professor de Periodisme y Comunicació de Masses a la Universitat Estatal de San José que "sorprendió a estudiantes de periodismo usando el corrector de textos en un examen de ortografía". Curiós mèrit com per sortir en un diari de tanta difusió , no? O potser el mèrit és fer-nos saber la, segons ell mateix, "forma diabólicamente sencilla de enfrentarse al asunto" (s´entén que aconseguir que els alumnes no facin trampa) consistent a posar les taules de les aules de forma que els alumnes li donin l´esquena i així ell poder veure la pantalla dels seus portàtils. Conec desenes de professors que ens podrien explicar experiències més interessants en relació a les maneres de copiar als exàmens i que, sobretot, ens podrien aportar idees més interessants per intentar evitar-ho. Modestament m´atreveixo a suggerir que els exàmens d´ortografia, si s´han de fer en un ordinador, que aquest no sigui el portàtil de l´alumne, sinó un ordinador on no hi hagi instal·lat cap corrector ortogràfic. És més, què tal si s´escriu a mà? Atenta això contra el progrés? És senyal d´una posició immobilista i contrària a les noves tecnologies? O no és més que un símptoma de racionalitat i sentit comú? O és que exigir que els alumnes escriguin a mà amb una lletra llegible és quelcom antiquat i sense sentit? O potser una manera innecessària d´estressar els alumnes? Sobre el fet d´escriure a mà l´article explica que un estudiant universitari de tercer any declara: "Es un rollo (...) Mi caligrafía es pésima (...) Siempre que tengo que escribir en un cuaderno me duele la mano y no escribo igual de rápido". Serà qüestió d´evitar demandes judicials per lesions a la mà?

Una entrevista de feina ben original!

2006-05-17T18:01:00.000+02:00

No em passa gaire sovint que en llegir El País m´agafi un atac de riure incontrolable, però això és just el que m´ha passat aquest matí davant d´uns alumnes de 2n d´ESO que em miraven sorpresos ("aquest profe està pirat!", m´han dit després que pensaven quan m´he sentit obligat a explicar-los de què reia) i d´una mare d´un alumne del meu centre que no sé què haurà pensat. És curiós el fet d´arribar a sentir vergonya per riure en públic!
La notícia que m´ha causat aquesta reacció explica el que va passar fa uns dies al senyor Guy Goma (el de la imatge, presa de la web de BBC News), que va anar a les instal·lacions del canal de notícies britànic BBC 24 a una entrevista de feina i que per un malentès va ser confós amb un expert en Internet a qui havien d´entrevistar en directe en relació a la sentència judicial favorable a Apple Computers en el seu litigi amb el segell discogràfic dels Beatles, Apple Records. Reprodueixo aquí un fragment de la notícia:

"Todo pasó muy rápido", ha explicado Goma al diario The Sun. "Acababa de firmar a la entrada cuando alguien me dijo 'sígame' y yo le seguí. Andaba tan rápido que tuve que seguirle a la carrera. Me dejó en una habitación y una señora intentó ponerme maquillaje. Creí que todo aquello formaba parte de la entrevista de trabajo". Le llevaron al estudio y le sentaron junto a la presentadora de la información económica, Karen Bowerman.
Cuando ésta le introduce a la audiencia como experto en Internet, la cara de Goma refleja unos instantes de pánico y sorpresa, pero reacciona enseguida y en lugar de deshacer el entuerto sonríe y saluda con un cortés "buenos días" con marcado acento francés. "¿Le ha sorprendido el veredicto de hoy?", le pregunta la periodista. "Estoy muy sorprendido de ver... que este veredicto me afecta a mí porque no lo esperaba", contesta con aplomo.
"Vine aquí, me dijeron algo y vine. Una gran sorpresa en todo caso", añade. "¿Una gran sorpresa?", insiste la periodista. "Sí, sí, exacto". La periodista le pregunta entonces acerca del impacto de la sentencia en el coste de descargar música de Internet. "En realidad, por todas partes se puede ver gente descargando de Internet y la web y todo lo que quieren. Pero creo, ejem, que es mucho mejor para el desarrollo y, ejem, para informar a la gente de lo que quieren y hacerlo más fácil y más rápido si están mirando", contesta.
La periodista comenta que la gente quiere descargar música de Internet, y él responde otra vez: "Exacto, puedes ir a cualquier sitio, a un cibercafé, es muy fácil. Va a ser muy fácil para todos conseguir algo de Internet". La presentadora pasa entonces al siguiente invitado.
Mientras Guy Goma contestaba como mejor podía, el verdadero experto contemplaba atónito en un monitor, mientras esperaba pacientemente a que alguien acudiera a buscarle, cómo aquel señor que no se parecía en nada a él era presentado con su nombre.

Suposo que com que darrerament se senten notícies sobre sistemes de selecció de personal d´allò més "imaginatius", potser el senyor Goma devia pensar que li estaven posant a prova, i el cas és que se´n va sortir força bé. Tant de bo aconsegueixi una bona feina a l´emissora! En tot cas, us recomano que visiteu la web de BBC News, des d´on ens deixen veure el vídeo amb l´entrevista. La col·lecció de gestos facials del senyor Goma en unes fraccions de segon en adonar-se del que li anava a passar és digna de veure.

L´estiu, temps de formació?

2006-05-12T19:09:00.000+02:00

Si estàs pensant a fer algun curs de formació durant aquest estiu, davant l´allau de propostes per part de diverses institucions, et recomano fer una ullada a:
XXXIII Escola d´Estiu de Secundària
41ª Escola d´Estiu Rosa Sensat
Escoles d´estiu 2006
Guia de Cursos d´Estiu de l´Institut Joan Lluís Vives

Aquí tens els noms d´alguns cursos interessants que hi he trobat:

- Caminant sols per la biblioteca (Prof. Àngels Ollé; Rosa Sensat)

- La biblioteca escolar, noves eines, noves propostes (Prof. Pau Raga; Rosa Sensat)

- Aprendre a utilitzar la informació. Continguts educatius i propostes didàctiques (Prof. Glòria Durban; Rosa Sensat)

- Fem servir weblogs a l´ESO! (Prof. Rita Armejach, Eloi Aymerich; ACTE)

- Agents intel·ligents en la recerca i la recuperació de la informació (Prof. Pablo Lara, José Ángel Martínez; Universitat Oberta d´Estiu)

- Llenguatges de marques: XML (Prof. Julià Minguillon; Universitat Oberta d´Estiu)

- Usos innovadors de la informació a les organitzacions (Prof. Antoni Novel; Universitat Oberta d´Estiu)

- L´arquitectura de la informació: una pràctica professional emergent (Prof. Antoni J.Gómez Bosquet; Cursos d´Estiu de la Universitat Pompeu Fabra)

Treballs de professors sobre biblioteques escolars i ALFIN

2006-05-12T12:24:00.000+02:00

Gràcies a Josep Ferran Vives per posar-me sobre la pista, a través de la llista de correu del grup de treball AlfinCat, d´aquesta base de dades de treballs d´investigació de professors durant les desitjades (per a molts) llicències d´estudi. Crec que caldria que es fes un esforç de difusió del producte de les llicències d´estudi, i vull posar el meu granet de sorra fent-vos conéixer els treballs sobre biblioteques escolars i ALFIN (d´acord amb la descripció que se´n fa a la base de dades i els sumaris dels treballs, ja que no els he llegit) que hi he trobat:

Calderón Peñuela, Marisol. Àgora. La biblioteca a l´ensenyament secundari: una proposta pràctica
Centelles Pastor, Jaume. La biblioteca, el cor de l´escola
García Alcocer, Josep. El tractament de la informació en la societat de la informació: una competència bàsica. Cerca d’informació: documentació, internet i teledocumentació. Metodologia i recursos
Parés Corretgé, Àngels. La nova concepció de la biblioteca escolar: projecte per a una biblioteca escolar de secundària

ALFIN contra la desigualtat d´oportunitats

2006-05-08T18:18:00.000+02:00

Llegeixo al diari El País del 27 d´abril de 2006 el següent titular: "El 72% de los hijos de los obreros deja de estudiar tras la ESO". La notícia es fa ressò d´un treball titulat Desigualdades tras la educación obligatoria: nuevas evidencias, elaborat pel catedràtic d´Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona Jorge Calero per encàrrec de la Fundación Alternativas. En ell es posa de relleu que la proporció de joves espanyols que cursen estudis reglats després de l´ESO és molt inferior a la mitjana de la Unió Europea. De fet, molts estudiants (sobretot nois) "abandonen" abans d´acabar l´ESO, tot i que físicament romanguin a les aules. Segons Calero, aquest fet ha estat aprofitat des de posicions conservadores per a responsabilitzar en exclussiva els estudiants del seu "fracàs", el·ludint així qualsevol responsabilitat de les polítiques educatives aplicades. De fet, aquesta lògica és la que s´adopta a la Unió Europea, on darrere els discursos grandiloqüents sobre esdevenir l´economia basada en el coneixement més competitiva del món, sobre l´aprenentatge al llarg de tota la vida, etc. hi ha un traspàs als ciutadans de la responsabilitat de (crec que quelcom de similar li vaig llegir a Armand Mattelart) "construir la seva empleabilitat". Però...és que tothom parteix en igualtat de condicions? Les dades del treball de Calero demostren que no i per tant correm el risc que es perpetuïn i creixin les desigualtats socials. En efecte, segons dades de l´OCDE del 2004, un 72% de fills de treballadors manuals no qualificats i gairebé un 50 % de fills de treballadors manuals qualificats no segueix estudis de batxillerat o cicles formatius a l´edat de 16 o 17 anys, mentre que aquest percentatge no arriba al 15 % en el cas de fills de professionals de grau superior. Estaran en condicions de "remuntar" i entrar dins l´espiral de l´aprenentatge permanent? Crec que si abans de "desconnectar" de l´escola han participat d´activitats ALFIN ho tindran més fàcil i per tant qualsevol esforç per planificar activitats ALFIN a l´ESO és necessari.

Taller de blogs

2006-05-06T00:26:00.000+02:00

Fa unes poques hores he assistit a una entretinguda i alhora interessantíssima xerrada-taller sobre blogs a càrrec del periodista Gabriel Jaraba, una persona sens dubte molt interessant i que sap captar l´atenció de l´audiència sense avorrir-la.

Una idea que m´ha quedat:"això dels blogs va de llegir i escriure, i no som en una època fantàstica ni per una cosa ni per l´altra". Només cal que pensem el que costa que els nostres alumnes llegeixin. Un professor de català del meu centre comentava fa un temps que el crèdit variable d´ESO que estava impartint, titulat El gust de la lectura, vist el seu "èxit" entre els alumnes, s´hauria de titular més aviat El disgust de la lectura. I què me´n dieu del que costa que molts alumnes intentin escriure bé, i que ho facin a totes les assignatures?

Bé, com que tampoc es tracta de lamentar-nos i pensar que "cualquier tiempo pasado era mejor" canvio el to del discurs i llanço implícitament una proposta dins d´una pregunta: Podrien els blogs ser una eina pedagògica per a motivar els nostres alumnes a llegir i escriure textos (amb la riquesa a més de ser hipertextuals) i per tant per fomentar tant la lectura com l´escriptura? Coneixeu experiències concretes en aquest sentit?

Els ratolins de biblioteca navarresos: sèrie de documents BLITZ sobre biblioteques escolars

2006-04-26T18:48:00.000+02:00

Als mestres i professors que necessitem de propostes d´activitats didàctiques concretes d´ALFIN per als nostres alumnes ens ha d´interessar fer un cop d´ull a la col·lecció de documents sobre biblioteques -amb el simpàtic nom BLITZ Ratón de biblioteca- dels nostres col·legues navarresos, accessible a la web de la Dirección General de Enseñanzas Escolares y Profesionales del govern navarrès. Una de les obres que hi podem trobar és Biblioteca y aprendizaje autónomo. Guía práctica para descubrir, comprender y aprovechar los recursos documentales, de Villar Arellano Yanguas. Ens presenta una proposta d´activitats a realitzar amb els alumnes que ocuparien sis sessions d´entre seixanta i noranta minuts de durada cadascuna. En totes elles es potencia el treball en equip i l´aprenentatge actiu (hi ha poques explicacions prèvies per part del professor), i es planteja una contextualització de les activitats de tipus lúdic. De cadascuna de les sessions es presenten tres versions diferents: una per als alumnes més petits de primària, una altra per als més grans de primària i/o més petits de secundària, i una altra per als més grans de secundària (inclòs el batxillerat).

Manifest per l´educació en comunicació àudiovisual i multimèdia

2006-04-25T20:30:00.000+02:00

Llegeixo el següent titular al diari digital LaMalla.net:"Els usuaris dels mitjans demanen una assignatura obligatòria sobre comunicació audiovisual". Confeso que la primera reacció és la de pensar que ja està bé d´enredar amb la creació de noves assignatures, que si educació per a la ciutadania, que si educació vial, que si educació sexual, que si educació en hàbits nutricionals. que si comunicació audiovisual... I per què no sobre documentació digital? O sobre serveis d´informació i documentació? O sobre serveis i productes bancaris?
Crec que no sóc l´únic docent a qui no li fa gràcia la facilitat amb què s´atribueix genèricament a l´escola (i per extensió als que hi treballem) qualsevol problema presumptament nou que es detecta (accidents de trànsit, el botellón, interrupcions d´embarassos, anorèxies, etc.), com si l´escola fos responsable de tot. L´escola és molt important, però no només s´educa a l´escola i, en tot cas, no es pot sobresaturar de demandes a l´escola. Cal situar cada problema en el seu context i establir unes prioritats perquè no podem abastar-ho tot.
Però tornant a l´article de LaMalla.net, el titular i el text de la notícia més que informar desinformen. I és que si llegim el manifest del Fòrum d'entitats de persones usuàries dels mitjans audiovisuals aquest no demana com diu el text de la notícia "que els centres de secundària ofereixin de forma obligatòria una assignatura específica sobre comunicació audiovisual als nivells d´educació infantil i primària, dels 3 als 12 anys" (cosa impossible, d´altra banda!) sinó que demana que s´incloguin continguts d´educació audiovisual i multimèdia en determinades assignatures tant de primària com de secundària. Entenc que es tractaria més aviat de fer servir els materials audiovisuals i multimèdia de manera critica en les diferents àrees del currículum, cosa més raonable que inventar-se una assignatura nova. D´igual manera, mai se m´acudiria proposar la creació d´una assignatura sobre biblioteques, sinó que més aviat suggeriria que s´utilitzés efectivament la biblioteca com a eina de treball per a totes les àrees del currículum. D´altra banda, el manifest també demana l´oferta obligatòria en totes les etapes de l´educació secundària (vol dir ESO i Batxillerat?) d´una assignatura optativa sobre comunicació audiovisual i multimèdia. Més enllà de la viabilitat o conveniència d´aquesta proposta, queda palès que si volem informar-nos sobre qualsevol tema hem de consultar les fonts d´informació originals, perquè malauradament de vegades fins i tot els periodistes (que tots recordem com a estudiants competents en el seu pas per secundària) contribueixen a la confusió en què vivim immersos per la saturació d´informacions i desinformacions característica de l´època en què vivim.

Web interessant sobre dinamització de la biblioteca escolar

2006-04-21T20:12:00.000+02:00

Glòria Durban, bibliotecària de la Biblioteca Pare Blanc a l´Escola Tècnica Professional del Clot, on vaig tenir la sort d´iniciar (amb una substitució de tres mesos el curs 1997-98) la meva activitat docent, és la creadora i administradora de la web www.bibliotecaescolar.info, que a mí m´interessa destacar especialment perquè ofereix exemples d´activitats concretes d´ALFIN que es poden dur a terme amb els alumnes de primària i primer curs d´ESO (sota el nom d´itinerari formatiu per a arribar a ser un expert en informació), a més d´una àmplia bibliografia i enllaços a webs d´interès sobre la biblioteca escolar i l´ALFIN.

Ensenyem a consultar els catàlegs a classe!

2006-04-21T18:41:00.000+02:00

Ser professor interí ha afavorit que en pocs anys de feina hagi passat per molts instituts i puc dir que a cap d´ells m´he trobat que s´hagi dedicat ni una sola hora de classe a explicar els alumnes la utilitat de fer servir els catàlegs de les biblioteques a l´hora de documentar-se sobre un tema. Crec que és un exemple ben concret d´una activitat que en realitat és molt senzilla de fer i que pot ser molt profitosa, especialment per als alumnes de batxillerat que han de començar a recopilar informació per al seu treball de recerca. En aquest sentit, recordo que en un dels instituts on he treballat es passava als alumnes de batxillerat un dossier molt didàctic i detallat sobre la metodologia a seguir en l´elaboració d´un treball de recerca, però que en arribar a l´apartat sobre com buscar informació resultava molt fluixet. Bàsicament venia a dir que es pot buscar a Internet, i adjuntava una llista de quatre o cinc cercadors, o també es pot buscar en una biblioteca, ja sigui la del centre o una biblioteca pública. Això últim ho completava amb un llistat de noms i adreces postals de totes les biblioteques públiques de Santa Coloma de Gramenet -municipi on es trobava el centre- i de Barcelona.

No seria molt més útil facilitar l´adreça web del Catàleg General de Biblioteques de la Diputació de Barcelona o fins i tot del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya?

I ja posats, no estaria bé mostrar als alumnes els tipus de cerca que poden fer (per títol, autor, matèria, paraula clau, amb operadors booleans, a totes les biblioteques o només unes molt concretes, etc.)? I com interpretar les fitxes dels documents trobats (isbn, signatura topogràfica, etc.)? I com aconseguir tenir a les seves mans el document trobat (desplaçar-se a la biblioteca on es troba i localitzar per sí sols el document al prestatge, o demanar un préstec interbibliotecari, etc.)?

Intentar fer això és, des del meu punt de vista, una responsabilitat nostra (un altre tema és durant quines hores de classe!). Els alumnes han d´haver-se exercitat en la consulta a catàlegs abans d´enfrontar-se a la realització d´una treball de recerca i no podem esperar que aprenguin sols.

Concursar per innovar? Biblioteca "puntedu"

2006-04-18T19:39:00.000+02:00

Fins el proper 28 d´abril els centres educatius públics i privats concertats de Catalunya poden concursar (DOGC núm.4596) per obtenir del Departament d´Educació certs ajuts per a la realització de projectes d´innovació educativa de determinades temàtiques. Una d´elles rep el nom de Biblioteca escolar: "puntedu", espai de coneixement i aprenentatge. Segons el DOGC, l´objectiu és "potenciar la biblioteca escolar "puntedu" com un espai de recursos on poder trobar tot tipus d´informació (...) prioritzar el seu ús com a espai d´aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars (...) i promoure l´hàbit lector". Els centres seleccionats rebran una dotació econòmica màxima de 2.000 €, accés al programa informàtic ePèrgam per a la gestió de la biblioteca, materials didàctics, formació específica del professorat responsable del projecte (un màxim de 30 hores el primer curs), participació en el seminari "El gust per la lectura" i, en el cas de centres públics, podrien rebre també equipament informàtic i increment d´hores de professorat (sembla que fins a 1/2 jornada).

Ja em sembla bé que el departament decideixi potenciar les biblioteques i tot esforç és benvingut però aquest és insuficient per moltes raons:

1) No soluciona el dèficit de recursos materials i humans per a les biblioteques escolars. Aquestes continuen depenent del voluntarisme del professorat. És a dir, si en un centre hi ha professors interessats i disposats a dedicar energies i temps extra de feina a l´organització de la biblioteca la cosa pot anar bé, però si no és així, què passa? Qui redactarà el projecte per optar a aquests ajuts? Com ho farà si no té uns coneixements mínims? Adquirirà aquests coneixements amb només 30 hores de formació?

2) Si el programa ePergam funciona ( sembla que està en proves de d´almenys març de 2005) és vital que es posi a l´abast de tots els centres docents i és igualment urgent que es garanteixi disponibilitat de temps d´algú ben format (al meu entendre, millor un bibliotecari que un docent) que s´encarregui de la catalogació, organització dels espais, atenció als usuaris, etc. de la biblioteca. No pot ser que molts centres que fins ara han anat catalogant amb Access o algun altre programa hagin de continuar preocupant-se per si la feina que han fet fins ara la podran exportar a l´ePergam.

3) Hi ha una dita que vé a dir "allò que és urgent ens impedeix centrar-nos en allò que és necessari". Això és el que passa a molts centres respecte la biblioteca escolar. Si un centre té una biblioteca escolar amb un fons documental petit, mal conservat, mal organitzat, no catalogat o mal catalogat, poc usat, etc. no passa absolutament res. Això ens hauria d´escandalitzar, però l´administració sap que no pot exigir que una cosa funcioni bé si no posa els recursos necessaris.

En resum, aquest sistema de concurs és absurd. L´administració hauria de procurar recursos materials i humans a tots els centres sense excepció i, a mig termini, poder exigir un òptim funcionament de les biblioteques escolars a tots els centres.

Si això és notícia, cal potenciar l´ALFIN!

2006-04-07T19:17:00.001+02:00

Al diari El País del passat 20 de març de 2006 vaig poder llegir un reportatge amb el suggerent títol La aldea global existe. En ell ens parlen d´un institut públic de Cangas del Narcea que ha estat guardonat amb el premi a la millor iniciativa educativa a Internet a nivell nacional pel per a mi desconegut (fins ara) programa Encuentros en la Red.
Fins aquí res de particular, però el que va cridar la meva atenció, més si tenim en compte que sembla referir-se a alumnes de batxillerat, va ser que en el text s´explicaven coses com:
1) "Los alumnos han descubierto que pueden estudiar desde casa, buscando información en Internet"
2) "la experiencia de este instituto también les enseña que no todo lo que encuentren lo pueden dar por bueno".
3) "Bien utilizado [es refereix a Internet] es un buen medio".
No em sembla que afirmacions aparentment tan òbvies haguessin de formar part d´una notícia.

No és un senyal més de que ens queda molta feina a fer a l´educació respecte l´ALFIN?

Llibre amb cd-rom molt interessant

2006-04-04T20:12:00.000+02:00

Crec que les activitats relacionades amb l´ALFIN a secundària haurien de ser objecte de debat i planificació en els centres docents perquè si no correm el risc que, donat el seu caràcter transversal, dupliquem esforços en alguns aspectes des de diferents àrees del currículum però que deixem d´altres aspectes importants sense treballar. Estic convençut que hem de dedicar hores lectives a ensenyar els nostres alumnes a fer cerques de documents en catàlegs automatitzats de biblioteques, a consultar bases de dades en línia o hemeroteques digitals, etc. Hem d´aspirar a que prenguin consciència de les virtuts i limitacions dels sistemes de moda de cerca d´informació a Internet (tipus Google o Viquipèdia), a provocar-los la necessitat d´anar més enllà d´aquests, de citar les fonts d´informació que consulten, etc. No crec que serveixi el tòpic que els nostres alumnes dominen prou el treball amb ordinadors i la cerca d´informació a Internet perquè com molts altres tòpics no és totalment cert.

Des del meu punt de vista hi ha almenys dos problemes importants a l´hora de fer aquesta mena d´activitats. El primer rau a la dificultat de trobar un lloc a l´espai-temps per a elles. És a dir, no només calen suficients ordinadors i una biblioteca ben organitzada als centres docents, sinó que també cal saber quines hores de classe (de quin curs, de quina assignatura, etc.) es dediquen a aquestes activitats. Se m´acut que dedicar hores de tutoria pot ser una opció, o també programar crèdits variables que puguin cursar tots els alumnes. En tot cas, és un problema obert que cada centre hauria de plantejar-se.

Un segon problema rau en la poca quantitat d´exemples concrets d´activitats d´ALFIN realitzables a l´aula. Personalment trobo a faltar el fet de poder disposar d´activitats prèviament planificades i contrastades per professionals segurament més competents o imaginatius que jo. Per aquesta raó m´ha alegrat conéixer el llibre La biblioteca mediateca. D´infantil a secundària. Proposta de treball, obra col·lectiva d´un grup de docents d´infantil, primària i secundària: el Grup Bibliomèdia de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. El llibre descriu el marc conceptual i aporta bibliografia complementària, però al meu entendre el més interessant és que vé acompanyat d´un cd-rom amb activitats didàctiques per dur a terme als diferents nivells educatius, així com una selecció dels continguts i objectius curriculars relacionats amb la biblioteca en les diferents matèries.

Introducció al concepte d´alfabetització informacional (ALFIN)

2006-04-04T20:00:00.000+02:00

Per introduir-nos al concepte d´alfabetització informacional, un bon punt de partida pot ser la lectura de "Alfabetización informacional: cuestiones básicas", del professor de la Universitat de Murcia José Antonio Gómez Hernández, autor a més d´un blog de referència en aquest camp: ALFIN: Alfabetización informacional.
Segons l´associació professional britànica CILIP, per a tenir alfabetització informacional és necessari "saber quan i per què necessites informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica"
El professor Gómez Hernández destaca la importància d´ensenyar l´ALFIN a l´escola -"la ALFIN se enseña mejor cuando se hace en el contexto de las necesidades de quienes siguen los programas: por ejemplo, si lo hacemos en la escuela o la universidad, si integramos las actividades de ALFIN con las asignaturas y trabajos de los alumnos"- i planteja la idea que la poca atenció que fins ara s´ha prestat a l´ALFIN estaria relacionada amb "la dificultad para el cambio de la cultura docente y la insuficiencia de las bibliotecas escolares, lo que perpetúa los métodos didácticos basados en la transmisión y reproducción de contenidos, más que en el desarrollo de competencias".